ESBOS GRAN   ESBOS INFANTIL

Explicació de la falla Rafa Tortosa i Garcia

Sobre l’asfalt dels nostres carrers s’obri el teló on esdevindrà una gran comèdia. Per a nosaltres ho serà, per a altres serà tragicomèdia, i per a la resta segurament siga una vertadera tragèdia. Malabaristes, pallassos, faquirs i arlequins mostraran les seues habilitats als indrets de la històrica ciutat de Xàtiva. Tot un espectacle preparat per a l’ocasió. I per la nit, més tralla, els correfocs mostraran la seua habilitat amb els coets per tots els carrers de la ciutat del foc. Prepareu-se, eixiu tots de casa i envaïu els carrers, la cercavila va a començar:

Senyors i Senyores
fem festa a la ciutat!
Omplim carrers i places,
l’espectacle ha arribat.

Des de sant Pere al Raval
i del Castell a l’Estació,
la funció va a començar
enfront de la Font del Lleó.

Un teatre de carrer
és la nostra proposta.
Personatges del poder
que són triats aposta.

La grandiosa cercavila
recorre la nostra ciutat:
pallassos de gran mida
i focs de molta qualitat.

També malabaristes,
artistes i arlequins,
zancuts i trapezistes
músics i faquirs.

La Música

Des de la Casa de la Ciutat la cercavila recorre els nostres carrers. La música, indispensable en el teatre de carrer, sona per tot arreu anunciant el gran espectacle:

Amb corneta i timbal
s’inicia l’espectacle,
amb la «banda» municipal
dirigida per l’alcalde.

Deixem tots els problemes
rient-nos dels pallassos,
i gaudim de les festes
que ja ens tocaran els nassos!

El foc

Xàtiva, amb un estat d’ambigüitat, a la vegada és amiga i enemiga del foc. La ciutat cremada l’any 1707, amb tarannà Maulet per excel·lència, sembla renàixer del seu passat. Les flames són protagonistes en molts números de l’espectacle, fent un homenatge commemoratiu a allò emprès per Felip Vé fa més de tres segles:

Un gran número de foc
a Xàtiva hem preparat,
renaixent molt poc a poc
de les cendres del passat.

Pels carrers de la ciutat
hi ha flames enceses...
Seran afers del passat
o situacions compromeses?

El Pallasso

I és l’hora de veure l’espectacle. Meravellós, impressionant, espectacular... És el grandiós pallasso del primer número de la cercavila:

El poble ve representat
per una gran titella,
un pallasso hem portat
sent de la funció, l’estrella.

A la Xàtiva actual
molts arlequins i bufons,
manejant al personal
i tocant-nos els... botons.

Artistes

La gran titella ve manejada per artistes de gran prestigi, els quals van fent equilibri sobre els seus artilugis. Amb bicicletes de grans rodes fan camí intentant en tot moment enlairar el fastuós pallasso:

Uns homes amb bon vestit
la titella controlen,
no perdent mai el sentit,
fent de la gent, el que volen.

Un artefacte diferent
però amb una missió
el poder de la gent,
és la seua obsessió.

Amb les enormes rodes
i com una diversió
«els de dalt» controlen
els diners de la població.

Quan arriben al més alt
és difícil baixar-los.
A la trona s’han acomodat...
Serà l’hora de jubilar-los?

El zancut i el menut

És l’hora d’assistir a la representació de l’espectacle del Zancut i de l’Enano. Els zancuts són aquells artistes de cames llargues, realitzades amb pals de fusta, i que tenen com a propòsit arribar a llocs inabastables i sobreeixir per damunt de la gent. Els enans, considerats en l’espactacle còmic com els més apropiats a fer l’asqueta, sembla que no necessiten tindre les cames tant llargues per controlar la situació. Espectadors, no us preocupeu, segur que coneixeu el numeret:

El zancut pren altura,
més poder li han donat,
semblant que no s’apura
d’allò que li han manat.

De Regidor a Diputat,
de portaveu a president,
grans mires li han donat...
fins aquest precís moment.

Sembla que ja acaba
la seua actuació...
perquè el menut li talla
l’enorme progressió.

Agafant una serra,
després del tercer intent,
li talla la llarga cama
dient-li, Ja està ve Vicent!

L’acròbata

Un número d’acrobàcia apareix pel cantó del carrer. Ajudat d’una barra i unes dosis del passat, el nostre arlequí sembla aconseguir allò proposat: fer equilibri. La gran ovació realitzada per part del públic assistent, jutja de forma positiva l’actuació del gran artista:

Un número al plenari
l’oposició ha proposat:
voler a Franco llevar-li
el títol d’Alcalde de la ciutat.

L’Alcalde els proposà
fer un bescanvi arriscat
llevar el nom de País Valencià
de l’entrada de la ciutat.

Una cosa per l’altra
va ser allò consensuat,
provocant una gran rialla
per l’espectacle presenciat.

Un ridícul espantós
va fer tota l’oposició,
eixint l’alcalde airós
d’aquesta situació.

I és que caretes del passat
la gent s’obstina en posar-se
històries que han caducat
i que haurien d’oblidar-se.

El tirafocs

I sense arribar encara a la nit, veiem un autèntic faquir, qui maneja de forma espectacular les flames eixides des de la seua boca. Grans flamarades que fan les delícies de la gent però caldrà que vaja amb compte si no vol patir cap accident:

Llançant foc per tot arreu
veiem a l’oposició,
Cerdà com a portaveu
vol fer la seua funció.

Es tindrà que preocupar
de no perdre molts vots,
si la trona vol ocupar
haurà de buscar altres focs.

Faquirs de grups minoritaris
llançant grans flamarades,
en cadascun dels plenaris,
amb propostes enfrontades.

El llançador de ganivets

El ganiveter de la Costera, així s’anomena el pròxim protagonista, un especialista que es capaç d’encertar tots els tirs disposant-los dins de la gran diana. A la diana un voluntari eixit de la gent, la qual s’hi troba sorpresa davant la facilitat en què maneja els ganivets:

El número de la diana
al carrer presenciem,
tirant ganivets amb gana
sobre el contribuent.

Molts impostos ens llancen
des de les institucions,
i sembla que tots encerten...
xè, quins tios més bons!

I els impostos pugen
sobretot l’IBI i l’IVA.
El gas i la llum augmenten
així com la gasolina.

El malabarista

I arriba el moment de veure el malabarista, que amb no dos, sinó tres pilotes intenta fer el numeret d’habilitat. Som conscients de què el «xaval» és un poc inexpert en aquestos tipus d’espectacles, però vaja, com diria aquell, és el que hi ha:

Grans números malabars
els bancs han intentat,
eixint-los molt cars
als clients de l’entitat.

Ells han volgut donar joc
als qui al banc s’han arrimat ,
perdent diners poc a poc
i a la fi, han fracassat.

Fent muntó de caramboles
a la banca hem vist actuar,
sent els grans cares dures
d’aquesta època actual.

Cremada la gent es queda
amb el tema de la banca:
Bancaixa que ens peta
i la crisi que s’estanca.

En lloc d’un malabarista
haurem de cridar un mag
per omplir la caixa buida
després de fer-li el«forat».

L’estàtua humana

Un nou numeret: La Deessa del Fem. Aquesta actriu interpreta la nova deessa del poder de la Costera. No maneja ni les pestanyes, allí s’hi troba queta com una estàtua davant les mirades de tota la gent, que i enlluernada per la seua bellesa, allibera diners per omplir el plateret. Tot un muntatge:

Un nou espectacle
a la Costera han muntat,
una estàtua inamovible:
La Deessa del fem han inventat.

Un nou impost ens posen
fent ric a algun espavilat.
El Consorci s’inventen
per enxufar en l’anonimat.

Si nosaltres ja paguem...
Hem de fer-ho altra vegada?
I damunt ens tragarem el fem,
de més enllà de la contornada?

El correfoc

Arriba la nit, i un nou protagonista fa acte de presència: el foc. Els dimonis, i altres fills de l’infern, envaeixen la ciutat. És el moment de retrobar-nos amb la història de la ciutat. Una sèrie de quadres conformen l’espectacle, representant diversos passatges esdevinguts tant a l’actualitat com en èpoques passades, estant tots ells relacionats amb el foc. El títol de l’escena és prou suggerent: EL CARRER DEL FOC.

El protagonista, el foc
quan arriba la nit.
Els coets són el joc
d’un dimoni atrevit.

Al carrer del foc tenen
una mostra dels cremats,
dels qui la crisi pateixen,
siguen o no socarrats.

La història ens mostra
situacions que hem patit,
i és que a tots ens consta
que el foc ha estat pel mig.

El primer quadre és evident, és el quadre més famós de la contornà, el del primer Borbó cap per avall. Es titula SOCARRATS:

Xàtiva, ciutat del foc,
títol que s’ha guanyat...
Per culpa d’un Borbó, sóc
un orgullós socarrat.

RUSTIDETS és el lema del segon quadre. Des què el 1995 van deixar de ser socarrats, de moment som rustidets:

Actualment som rustidets
i no cal explicar perquè.
Serà per molt més temps
o hi haurà canvi al PP?

La temperatura de l’espectacle va pujant i la gent ja es converteix en CREMADETS, donant-li nom al següent quadre:

Sabater «el brotador»
sembla que la va liar
i amb un estat d’estupor
la gent es va cremar.

Més i més temperatura. Recordem que estem a la ciutat del foc, però també estem a la ciutat de la calor. ABRASITS és títol:

I arribà Marianet,
qui en tot ha retallat,
deixant a l’espanyol «net»
i completament abrasat.

Hi ha altres formes d’agafar temperatura. Diguem-ho de forma clara, de posar-se CALENTS. No cal utilitzar més paraules:

Altra forma de calfar-se
és la que estem veient,
els fallers solen ajuntar-se
fins acabar... fotent.

l’índex de la cremada, obliga a acudir a l’hospital, BANKIA els ha provocat les cremades. Tot un quadre... mèdic:

La unitat de cremats
està repleta de gent.
Són tots els afectats
d’una BANKIA insolvent.

Hem parlat de les persones, però coincidireu que els més cremats de l’estiu passat van ser els nostres boscos. Vaja aquest homenatge a les nostres muntanyes per a què els valencians prenguem consciència:

Els nostres boscos estan
literalment cremats:
prevencions que no es fan
i incendis intencionats.

I ara, seguint el ritual del foc de les falles, arriba la cremà del cadafal programada per al dia de sant Josep, és a dir, per al dia 19 de març. Açò del dia... sembla que no és de rellevància per al «xicot» de Castelló, ni per al de Turis. Des del carrer del foc, els hem anomenat Els Reis de la Cremà. Contemplen:

Com a reis de les cremades
dos que van amb enganys,
aficionats a canviar dates
a nosaltres, els valencians.

Les falles són molt fermes
amb la data de la cremà,
rebutjant les idees
d’algú que no sap el que fa.

El xicot de Castelló
no sembla de la contornà,
pareix de Castella i Lleó...
Per què no parla valencià?

«A Valencianos no nos gana nadie»,
algun Castellano ha comentat.
Senyor, a mi mai més m’enganye,
tot el contrari és el que ha mostrat.

Fi de la cercavila

I la cercavila arriba al seu final. Davant el monument als Maulets, als peus de l’església de sant Francesc, els actors finalitzen la seua actuació:

Acaba el gran passacarrer
amb pallassos i algun «artista»,
mostrats al cadafal faller
fins que el foc els consumisca.

 

 

 

 

 

 

 



nnnnnnn

Versos J. Vicent Tortosa i Baldoví

Al nostre poble arriba a una fireta amb motiu de les festes. La plaça major es converteix en tot un parc d’atraccions per als menuts de la població. De totes les activitats a gaudir, destaca un inflable. És una fallereta i allí els xiquets boten, juguen, es tiren per les rampes, pugen per les cordes... Tots els xiquets s’ho passen d’allò més bé.

Arriba l’hora de berenar i els xiquets paren de botar, però encara no s’han acabat la punteta del bocata —aquella que diuen que és la que fa fadrins als xiquets— i ja corren per tornar a pujar a l’atracció de la fallereta. Es lleven les sabates... i a divertir-se.

L’amo de l’atracció procura que la fallera estiga sempre unflada, i amb un somriure, gaudeix veient als xiquets jugar.

Es fa fosc, l’atracció es desmunta i els xiquets se’n van a casa.

Demà serà un altre dia.

 

Una nina que no és nina
és un globus ben inflat,
i tots els xiquets del barri
es tiren de dalt a baix.

L’amo del globus mira,
que l’aire no falte mai,
ja que seria un desastre
que ell acabe desinflat.

No deixa l’amo muntar
dalt del globus amb calçat,
i la xiqueta obedient
les sabates s’ha llevat.

De dalt a baix, no te por?
és un xiquet molt llançat,
baixa a vegades de peu
i altres baixa de cap.

En la panxa de la nina,
hi ha com un gran matalàs
i bota i torna a botar
la xiqueta, no et cansarà?

Per a poder esgolar-se
cal escalar molt alt
i agafant-se de la corda
el nen puja cap a dalt.

Quan ell no pot a soles
els amics van a ajudar-lo
bé l’espenten cap amunt
bé l’estiren des de dalt.

Ens hem cansat de jugar,
i ara toca el berenar
i si els altres no en tenen
repartim els que hem portat.

Una escaleta molt «cuca»
ens ajudarà a pujar
i escaló darrere escaló
la xiqueta va pujant.

Escales, cordes, motors
fan falta per funcionar,
més els xiquets per divertir-se,
han de col·laborar.